CONCLUSIONS SOBRE ELS DIES DE PRÀCTIQUES AL CENTRE EDUCATIU

CONCLUSIONS:

 

-Podem dir que les tres classes de P5, han adquirit amb normalitat l’aprenentatge de la lecto-escriptura.

- Reconeixen i produeixen rimes, identifiquen la paraula extranya, combinen fonemas, fer parelles amb un so amb una paraula, aïllar sons, substitucions vocàliques, adición de fonos, invertir sil.labes i fonos, contar fonos, segmentar, identificar un fono omitit i per últim omissió de fonos.

-També hem de dir que han hagut 4 nens i 7 nenes que al seu nivell de lectura encara no estan prou madurs i que durant aquest mes i l’estiu s’hauran d’estimular aquells factors o aspectos que afavoreixin el proces de la lecto-escriptura.

-Hem vist com ha hagut nens, que l’ambient familiar no es propici, degut ha que hi ha nenes que estan passant per un proces de separación dels pares i això, fa que tingui repercusions notories en el posterior rendiment escolar.

-Aixì com les habilitats perceptives i motores, hi han nenes que no han adquirit amb normalitat aquestes habilitats i per tant, els i es difícil aprendre a llegir ja que no pot extreure información visual ni analitzar les caracterítiques, els trassos de les lletres, discriminación auditiva dels fonemas.

-D’altres la percepción visual es un preditor d’èxit en la lectura, inclus per damunt del CI. Hi ha un estudi de Liin (1963) que diu que la maduresa percedptiu-visual aquest nens que es van entrenar van tindre un major éxito escolar.

- Aquest procés viso-perceptiu en aquestes edats es una funció molt important en el desenvolupamentdel nen de tres a sisi anys.

- La percepció auditiva fa referència a la capacitat de identificar la presencia de un sons donat, en una cadena de sons, així com la capacitat per a diferenciar entre sons similars.

Aquí en hem trobat amb dos nenes que tenien problemas de percepción auditiva.

-En quant a la integración auditiva permet establir e integrar infermació intersensorial.En aquest principi doncs no hem vist cap problema.

- En quant a la organització espacial i temporal, aui hagut un nen, en la estructuració espacial que no percibia les diferents parts de un tot, per ejemple: en la realització dels cubs de Kohs, va estar molta estona, i tenia que anant girant, ja que no acavava d’entendra bé, les posicions, també a l’hora de llegir, feia errors de rotacions i al escriure els números, confunda el 6 amb al 9.

- En quant a la lateralitat, no hem vist predominancia creuada, si que ni han ambvidiestres, però no repercuteix en la lectura ni en l’escriptura.

Valorem positivament que el coneixement fonologic (dels tres P5), depent de tant dels processos cognitius que els alumnes tenen que posar en marxa per tal d’aconseguir l’objectiu que propasa la feina, per una altre banda al nivell lingüístic que es pretent mesusrar amb aquesta eina: sil.laba, principi-rima i fonema. En aquest sentit i com he anant dient, la feina de màxima complexitat lingüística i cognitiva es la omissió de un fono. Per exemple li demanen al nen que digi la paraula / cama/ sense al simbol (K). Aquest tipus de feina al primer que té que fer al nen es aïllar al son clauque té que ometre i a continuació ha de enmagatzemar aquesta informacio a la memoria i segmentar la paraula (cama), k/a/m/a/ i posteriorment haurà de buscar al fonema que coincideixi amb al que té a la memoria i aïllar-lo i per últim té que emetre la nova paraula / ama/.

Resumint:

Al coneixement  fonológic es un coneixement metalingüístic des de una perpectiva psicopedagógica al coneixement fonológic no es homogeni si no més bé múltiple i heterogèni. Es subdivideix en diferents nivells, que son els que hem valorat en aquest nens en totes les meves pràctiques que son:

-          coneixement de la rima i al.literació.

-          coneixement de la sil.laba.

-          coneixement del principi i rima.

-          Coneixement segmental de fonos i fonemas.

Cada una d’aquestes formas de coneixement fonològic pot contribuir al desenvolupament de les altres i totes elles repercutint en el aprenenatage de la lectura.

En les probes d’Institució al que realment es valora es si aquest alumnes han adquirit tots aquest coneixements anteriorment esmentats, per tal de sapiguer si els han adquirit per tal de fer un seguiment a primer de primaria, que continuarant avançant en el procés de la lectura i escriptura.

 

Els nens en aquesta edat (Educació infantil) al llarg de tot aquest any s’han iniciat en l’adquisició de la lectura i escriptura, mitjançant exercicis preoperatoris, però encara no es pot parla de lectura ni escriptura, ja que tenen primer i segon de primaria, per afiançar el proces lector.

Si que hem pogut en alguna nena una possibles predislexia audiològica, possible presdisposició a que aparegui el transtorn o indici de que aparegui al problema. A primer de primaria En aquesta nena en concret la alteració tendeix a parèixer en la esfera del llenguatge:

-          Dislalies caracteritzades per omissions, sustitucions e inversions de sons dins de les paraules.

-          Omissions de fonemes, principalmet en les sil.lebes compostes i inverses.

-          Confusions de fonemesacompanyat d’un llenguatge borros. Pot parlar clar però quant la convidem a parlar poc a poc. Al llenguatge espontàni es pobre.

-          Inversions, tant de fonemes dintre d’una sil.laba com de sil.lebes dins d’una paraula.

-          En general es una nena que presenta pobresa de vocabulari i d’expressió, a l’hora també comprenssió verbal baixa.

-          Ha tardat molt en aprendre a llegir, pràcticamemt quant vaig començar les pràctiques ella encara no llegia. Ha millorat molt, però encara li queda un llar camí.

-          En quant a la part manipulativa respon moltbé, té agquirides les habilitats de coordinació motora com raonament, logica.

En tot moment la psicopedagoga del centre atent al servei psicopedagogic del centre, s’ha aconseguit els objectius de l’educació per tal de tots els alumnes de P5 amb o sense dificultats. Amb tots els recursos, informació i les relacions propies del context escolar.

I potenciant la participació per paart del alumnes en la feina escolar facilitant així la seva satisfacció personal. Sempre atent recursos material, personals, tecnològics, organitzatius i curriculars (assessorament i col.laboració amb les mestres i tutores del cursos de P5). En tot moment sempre hi havia comunicació amb les mestre sempre ajudant per a que millores l’alumne.