PROGRAMACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS

DIES DE PRÀCTIQUES	PROGRAMACIÓ  I DESENVOLUPAMENT DE DE LES ACTIVITATS
Del 28 de febrer fins al 21 de març.	Durant aquest dies al centre conjuntament amb la psicopedagoga del centre, amb va anant explicant quina era la seva tasca, al centre, les diferents activitats que van sorgint al llarg del dia. Com ha coordinadora d’infantil, cada día a primera hora hi ha reunió amb la direcció i les diferents coordinadores de cicle. -Es van exposant doncs diferents problemas que s’han presentat del dia anterior, com s’han solucionat i propostes per tal de anant millorant en aquells aspectes que hi han mancances. - reunions amb els professionals de l’EAP, (quincenal) ja que al centre hi ha una nena amb parálisis cerebral i un nen sord i un nen amb autisme. En aquestes reunions es parla de com han anat millorarnt, si les diferents activitats s’han seguit, si ha hagut canvis, el cas de si ha hagut, doncs com s’han solucionat. Quina metodologia s’ha aplicat, estrategias i criteris emprats. - Cada setmana la psicopedagoga es reuneix amb totes les mestres d’educació infantil, per tal de fer un seguiment dels diferents alumnes que elles creuen que tenen alguna dificultat a nivell de la lectoescritura. - Cada any es realitzen diferents proves als alumnes de P5. Es pasa el 1.AEI, es una prova que avalua les aptituds  més importants per al aprenentatge en la etapa d’educació infantil. Un cop corretgides, s’analitza aquels alumnes que han puntuat baix i que no acaben de llegir. Es realitza una altre prova que es el 2.PLON-R, es una prova de llenguatge oral, es un test que cobreix els primers anys de la vida escolar del nen, té com a objectius detectar aquells alumnes de risc dintre del desenvolupament del llenguatge i que precisen ser diagnósticats individualmente per a poder actuar de forma compensatoria així com una avaluació inicial dels aspectes fonamentals del llenguatge per a possibilitar una programació conseqüent amb els resultats obtinguts i per a encaminar al treball psicopedagogic futur en aquests aspectes,  la tutora amb va deixar aquestes proves per tal de familiaritzar-me.Els aspectes que avalua son, fonología, morfología-sintaxis, contingut i l’ús del llenguatge. Altres proves com: 3.Test ABC de Lorenzo Filho medeix la maduresa per a la lectura i la situació del nen que s’ha examinat. 4. THM, al test d’habilitats Metalingüistiques, avalua la segmentacií silàbica, supresió sil.labica, rimas inicials, rimas finals, adicions sil.labiques, äillar fonemas, unir fonemas i comptar fonemas. Aquells alumnes en als que presenten una serie de deficiències referides, fonamentalment, al àrea perceptiu-motriu, directamente relacionats amb una escassa maduresa per a: . Discriminar formas i figures. . Orientar-se espacialmente. . REproduir estructures ritmiques. . Copiar figures geomètriques. . Assimilar l’esquema corporal. . Afiançar el predomini lateral homogèni. Per tan aquesta prova tracta de detectar el grau de desenvolupament de les habilitats metalingüistiques al iniciar de forma sistemàtica el aprenentatge de la lecto-escriptura. Aquesta prova no està orientada a la norma, si no al propi nen en relació a un criterio extern que es denomina habilitats metacognitives. La caracteristica principal es de carácter prescriptiu ja que sugereix pautes per a preparar un programa de treball amb aquells alumnes escassament competent per ha operar amb segments del llenguatge e identificar la estructura fonológica de les paraules.5. El test FROSTIG, es un test de desenvolupament de la percepción visual, s’ha comprobat que els nens que tenen  problemas de percepción visual troben dificultats en el aprenentatge de la lectura. Per tant es considera molt important determinar lo més precoçment possible aquest problemas, evitant moltes inadaptacions i posibles fracasosos escolars, s’ha investigat els transtorns de la percepción visual , que s’han detectat poden ser atenuats mitjançant una reeducació específica. Aquest test està format per cinc subtests. 1. Coordinació vasomotora. 2. Discriminació figura-fonfo 3. Constancia de forma, consisteix en reconèixer certes figures geometriques simples, amb diversos tamanys, sombrejats, posicions en el espai. 4. Posicions en el espai, descubrir una serie de figures iguals, les que estan invertides o col.locades en diferent posició i per últim relacions espacials, consisteix en reproduir una serie de líneas i àngles de dificultat creixent, partint d’un análisis de formes i estructures simples. 6. Prova de vocabulario expressiu d’educació infantil: es un instrument per tal de detectar el nivell lèxic-semàntic que posseixen els alumnes. Tracta de determinar al nivell de vocabulari bàsic i ajudarà ha confirmar casos en el que existeixen indicis de carencias en quant al desenbolupament lèxic dels alumnes o bé per una deficiencia que bloqueja o bé degut algún ambient que favoreixi al procés lector. Per tant desde el currículum d’educació Infantil estableix que en aquesta etapa s’haurà de contribuir a: 1-     Desenvolupar la capacitat de representar de forma personal i creativa diferents aspectes de la realitat vivida o imaginada i de expressar-los a través de les possibilitats simbóliques del joc i altres formes de representación i expressions habiltuals. 2-     Utilitzar al llenguatge verbal de forma cada vegada més adecuada a les diferents situacions de comunicació per ha comprendre i ser comprengut per els altres i per ha regular l’activitat individual i grupal. Aquest instrument permet ser d’ajuda per a diseñar plans de treball individualitzats o per establir un nivell de base a l’hora de desenbolupar un programa d’estimulació del llenguatge oral. La información que ens proporciona es pot utilitzar tant a la escola com el assesorament dels pares. També es útil per utilitzar com a registre del progrés de l’alumne, podent ser aplicats en diferents moments per a comprovar els progressos en quant a vocabulari. Aquest prova consta d’una serie d’una serie d’imatges que l’examinador ha de dominar. Aquestes imatges  son presentades en un quadernet, es adir que cada imatge ocupa una llàmina. Per a poder determinar quins elements integraràn la prova s’ha adaptat al vocabulario corresponent al currículum propi, escollint diferents conceptes de diferent dificultat. -         Quant queda un mes per acabar es passen unes proves de lectura individuals a tots els nens de P5 (95 nens). Aquesta prova consisteix, en la lectura de lletres i sil.lebes, es col-loca la tarja devant del nen/a, i es va registrant, lectura de paraules, aquí ja es valora tan la descodificación com la comprensió, lectura de frasses i per últim la lectura d’un text, aquí no més es valora la comprenssió no la descodificación. Al nene ha de respondre a tres preguntes sobre el text. Aquestes proves un cop s’han corregit es fa una comparativa amb tots els centres de Institució, per tal de analitzar el nivell i valorar el grau d’eficacia. -         Cada any la psicopedagoga conjuntamente amb les mestres de P5, fan al projecte lector, es realitza durant uns mesos, un reforç amb tots els nens per tal de sapiguer com van adquirint el procés de la lecto-escriptura. Es una manera de cribatge. Abans de passar el AEI, per tant per una vanda, ja que en aquesta etapa es valorà : . Saber escoltar els sons de la llengua. Percebre els moviments articulatoris. . Diferenciar auditivamente i cinestesicament tots els fonemas. . Captar l’estructura silabica-fonetica de les paraules. . Manipular segments del llenguatge en operacions d’anàlisis i síntesis.
Del 11 de març fins al 30 de maig	A partir d’aquest dia, comença  la lectura EI-5. En qué consisteix? Ubicació: despatx de les educadores de P5. Amb la llista de nens de cada classe, sortiran a llegir de 2 en dos. Cada nen amb al seu conte llegirà dues pàgines. Al que interessa es la comprensió lectora. La educadora, a l’acabar el conte decideix amb l’estudinat de psicopedagogia quin serà el nou conte pel nen, depenent de si aquell nen te dificultats o no, en el cas de que no decideix l’educadora. Aquest dia vaig estar reunida amb les mestres dels nenes per tal d’organitzar els díes i el temps. La metodologia ha emprar Els dilluns jo els faria llegir a la meitat de Taurons i a la segona hora la meitat de lleons. Per tal de no entrar en l’hora d’anlès. Durant aquests dies, els objectius fonamentals van ser els següents: 1.      valorar si al nen està adquirint un bon aprenentatge lector, aspectes com: fonologics, lingüistics i cognitius específics que estiguin implicats en la lecto-escriptura. 2.      Analitzar la conciencia fonologica, la rima i la aliteracío com a factors de tipu fonologic, la memoria semàntica i així com el coneixement de les estructures del llenguatge escrit, factors lingüistics i la memoria a llarg Termini, la memoria operativa com a factors puramente cognitius. Per tant el número de processos implicats en l’aprenentatge de la lectura i la seva complexa dificultat amb la construcció d’una representación textual. Aquesta representació es molt més que la suma de significats de les paraules individuals, d’aquí el concepte de lectura i comprensió se interposen. solapen (García Madruga, Martín, Luque, y Santamaría, 1995; Colomer y Camps, 1996). Per aixó, es evident que l’aprenentatge de la lectura no es pot entendre com una mera adqusició de codis gràfics, sino que es tracta del desenvolupament de la capacitat d’elaboració i la utilització de la llengua escrita. Tal y como afirman Colomer y Camps(1996), llegir es algo més que un acte de desciframent mecànic (conversió grafema-morfema), es sobre tot un acte de raonament que porta al nen a la construcción activa i conscient d’interpretar el misatge escrit. (Vieiro, 2003). Aquesta teoria es fruit del desenvolupament de la investigació en psicologia i més concretament, en el avanç en inteligencia artificial. Els estudis de Hall (1989), citats per Colomer y Camps (1996), resumeixen molt clarament els suposists fonamentals de la investigació actual de la lectura: -         La lectura es una eina que depend de factors perceptius, léxics, cognitius i lingüistics (aixó es al que valoramen al llarg d’aquest dies de pràctiques) . -         Els processos que intervenen en la lectura (factors perceptius, léxics, cognitius i lingüistics i discursius) actúen de manera interactiva. -         Els processos de baix nivell actúen automáticamente, davant dels de nivell alt sobre als que al lector pot tindre control. -         La lectura es tarea estrategica on al nen es, des de un punt de vista atencional, selectiu. De tot això es desprent la importancia de la lectura comprensiva, que no ha de estar basada solament en l’ensenyança de les tècniques de descodificació, si no en interpretar i adequar els textos als postres coneixements previs.  (Vieiro, 2003). Però l’ensenyança de la lectura durant molts anys s’ha considerat com un conjunt de subprocessos subceptibles de ser ensenyats de forma independent (identificar lletres, paraules, frasses), però sembla evident que llegir es algo més que processar de manera sequencial les diferents lletres i seguidament les diferents paraules de que consta un text. Des de aquesta teoria únicament aconseguiriem que els nostres alumnes aprenent a llegir, però dificilment llegirient per a aprendre. Per tant avui per avui la teoria cognitivista, la lectura es considera com una activitat de solució de problemes i les possibles dificultats observades al larg del procés de l’aprenentatge son els resultat dels processos cognitius. Aquest bolquejen que al nen conceptualitzi les unitats lingüístiques i comprendre la relació entre el codi fonològic i el códi gràfic. Aquest últim procés de conversió grafema-fonema es de vital importancia en la fase de descodificació, fase que constitueix un pas important en l’activitat de la lectura. Adamés, s’ha de tindre un cert desenvolupament del llenguatge oral, per exemple, per a poder reconèixer les paraules per la ruta fonològica, es necessàri disposar de representacions de les paraules en el léxic auditiu. Però, per a que això doni lloc a una lectura comprenssiva, que es lo valorarem en els alumnes de P5, es necessari l’alumne posseixi un sistema cognitiu lo suficientment desenvolupat com per integrar el missatge en la seva memoria. Analitzem aquest requissits al llarg d’aquestes pràctiques de psicopedagia: Un bon aprenenatge lector, ha de tenir desenvolupats una serie d’aspectes fonològics, lingüístics i cognitius com he esmentat anteriorment. Aquest aspectes han de ser valorats i entrenats doncs la lectura, al igual que en la escriptura, com a einas cuturals que son, necessiten d’un aprenentatge especific que soposa la consecució d’uns objectius, entre els que destaca els següents: -         El desenvolupament de la conciència fonològica: al nen té la capacitat de passar grafemas a fonemas investigadors (Cain, Bryant y Oakhill, 2000), presenten múltiples dificultats, en al que al nen, degut al fenómeno de la co-articulació o assimilació de fonemas i a la falta de transparència en relació grafema-fonema. -         El desenvolupament de representacions léxiques visuals per a les paraules conegudes i fonològiques per a les paraules desconegudes. -         Disposar d’una bona memòria semàntica, es tindre l’habilitat d’enmagatzemar un bon número de significats. Així com disposar d’una memória de treball o operativa al nen ha de ser capaç de mantindre actius en la memoria un cert número d’elements amb significat. Rimes i aliteració la capacitat per a      relacionar paraules conegudes que acaben (sillón-melón) o comencen (alma-almacen) amb al meteix so. En aquest sentit han sigut varies les investigacions que mostren com els bons lectors rimen i aliteren des de una edat primerenca, teneit en compte que la detecció de rimes es un bon predictor del èxit lector. (Cain, Oakhill y Bryant, 2000; Bryant, Nunes y Bindman, 2000).